Segona derrota consecutiva a casa davant d’un jove C.P. Congrés molt lluitador com sempre. Un partit que el teníem pràcticament guanyat i vam deixar escapar en els minuts finals. Varem perdre per mèrits propis, cometent els mateixos errors que ens estan penalitzant massa l’esforç realitzat. Mal arbitratge d’en Carles Lacambra actuant com a trist protagonista.
CERDANYOLA CH: Eze, Chus (1), Pepe, Jordi (1), Toni (cinc inicial), Joan, Joan Carles i Kike.
Gols: 1-0 Chus 20’ (mitja part), 2-0 Jordi 35’, 2-1 Calvo 39’, 2-2 Serigó 45’, 2-3 Willy 49’.
Com ja ve sent habitual en la majoria dels partits primera part amb dos protagonistes brillants com son els dos porters. No van donar opció als davanters i tan sols va haver-hi un gol de rebot afortunat en la porteria del Congrés. Van haver moltes alternatives en una i altra porteria, i el joc va ser molt net i trepidant en moltes fases d’aquesta primera meitat. Sobte però que havent-hi tant fair play damunt la pista, l’àrbitre amb una actuació decebedora anotes 7 faltes a l’equip local i tan sols una a l’equip barceloní (i comptabilitzades de memòria, sense anotar en lloc). A més al finalitzar els primers vint-i-cinc minuts tots dos equips es van queixar de que la primera part li restaven quatre minuts per disputar, però finalment l’àrbitre va declinar els comentaris del jugadors arribant a la mitja part.
Els companys del Congrés ja havien patit les actuacions d’aquest col·legiat i no donaven bones referències. En la segona part el Sr. Lacambra va adoptar una predisposició prepotent, sense atendre cap comentari local, xiulant qualsevol falta i sent molt poc assertiu amb els jugadors de pista. Davant les queixes locals d’acords amb els criteris arbitrals, el Cerdanyola va arribar amb certa facilitat a les deu faltes provocant la conseqüent falta directa. Sort que l’Eze molt segur tota la nit va aturar l’escomesa del davanter del Congrés. La dinàmica del partit era molt intensa i tots dos equips seguien lluitant per aconseguir els tres punts. Una polèmica decisió de l’àrbitre en assenyalar un penal inexistent, quan la jugada es produeix fora de l’àrea, provoca desencís en els jugadors del Cerdanyola. Encara que la pena màxima no es materialitza, les queixes a l’àrbitre comporten l’expulsió amb targeta blava directa d’en Kike Roig. Aquesta situació ens porta a jugar amb tres jugadors de pista durant 2 minuts i curiosament amb inferioritat numèrica arriba el 2-0 amb un contracop ben definit per en Jordi.
A falta de 12 minuts teníem el partit ben controlat, però la insistència i lluita del Congrés va capgirar el marcador. Després d’una badada general arriba el 2-1 en una rematada d’en Guillem Calvo. Això va donar ales a l’equip barceloní, ja que fins aleshores no veia factible endur-se la victòria. Després d’un temps mort demanat pel Cerdanyola i a falta de 9 minuts pel final, el partit seguia molt obert. La clau del partit però va ser la falta d’encert dels jugadors locals, ja que varem gaudir de moltes ocasions per obrir una escletxa en el marcador. Sigui pel porter rival o la nostre falta d’encert, el Congrés en un contracop posava l’empat 2-2 en un fort xut a l’escaire sense opcions per l’Eze.
Ja en l’últim minut va arribar la galleda d’aigua freda per l’equip verd-i-blanc. A falta de 37 segons pel final, el Congrés marca el 2-3 final després d’un regal del jugadors del Cerdanyola en perdre una bola dins l’àrea. Val a dir que cinc segons abans l’àrbitre havia obviat una clara falta al nostre davanter Jordi, i d’haver-la xiulat el resultat final hagués estat un empat.
Derrota molt dolorosa pels nostres interessos, ja que crec que no ens mereixíem perdre. Hem d’acceptar la derrota i felicitar al Congrés tant per la seva victòria com pel bon rotllo dins la pista. Queden molts partits encara i de ben segur que aixecarem aquesta situació.
Finalment tots dos equips varem sopar plegats al Tennis Cerdanyola, amb bona harmonia i germanor. Des d’aquí volem felicitar les festes de Nadal a tots els equips de veterans tant del grup A com del grup B, i en tornem a retrobar per les pistes en el nou any 2013!!! Molta salut per tots!!
Encara que no es gens habitual, i donat que tenim força seguidors del nostre bloc, volem fer un esment de l’àrbitre Carles Lacambra. Entenem que la tasca d’àrbitre es molt difícil i que adoptar decisions dins un partit et pot beneficiar o perjudicar. Però com a jutge dins un partit ha d’adoptar criteris coherents, deixant jugar i aplicant el sentit comú. Creiem que la categoria de veterans no li correspon pel seu nivell. Esperem que no haguem de coincidir en alguna altre ocasió perquè la seva actitud trenca l’esperit dels jugadors veterans.
I si volem exemples positius hi ha àrbitres com Mestres, Vidal, De la Vega, Fresquet, que avui en dia demostren la seva qualitat xiulant amb professionalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada